dimarts, 18 de setembre del 2007

PUIGMAL 15 I 16-09-07 "LA CRONICA"



Veus aquí que la sortida va començar el dissabte a les 10.30 del matí (bueno, realment va ser una mica passades les 11) i es va sortir direcció Ribes de Freser. Els integrants van ser el Miki, la Ioli, la Maria Alba, el Mau, l’Anna i el Marc. A la primera area de descans de l’Eix transversal va afegir-se a l’expedició la Noe i el Xavi.
Un cop arribats a Ribes tot fent una mica de turisme pel mercadet de Ribes vam anar a fer un vermut Pairal.
Desprès d’això vam anar a dinar a un peculiar restaurantet on alguns es donen cops al cap intentant sortir dels serveis.
A la tarda, es van fer un parell de grups i uns quants van fer un passeig per Ribes i Queralbs i els altres van anar a fer una petita incursió a algun bosc dels voltants i encara vam poder tastar tots plegats uns 10 rovellons, que es van quedar amb 6 o 5 quan hi vam treure els que estaven amb cucs.
Desprès d’això vam retrobar-nos i despres que s'unissin al grup l'Oriol i la Marta vam anar a fer les truites amb patates per tal de poder fer els entrepans i desprès vam fer els espaguetis a la carbonara que ens vam menjar per sopar.
Desprès, quan algun que altre eixelebrat va deixar de fer siroll als voltants de les 2 de la matinada vam intentar fer un son.

L’ASCENSIÓ

A les 5.30 van tocar campanes per a començar a prepara’ns (gracies a aquells que no van pujar per la paciència d’aguantar als que van pujar i que els van robar uns quants minuts de son). Un cop preparats els entrepans i haver esmorzat fort (uns entrepans de pa de motlle amb Nocilla, suc i algun que altre vas de cola-cao) vam sortir cap a Fontalba.
Començàvem a caminar des de Fontalba a les 7.50, cosa que vol dir que començàvem 50 minuts mes tard del que teníem previst.

Vam començar amb un ritme marcat pel Miki i l’Anna direm que bastant fort, per passar a anar afluixant a mesura que guanyàvem alçada i passava el temps. Al cap de 2h i 25 min arribàvem al cim del Puigmal. Aquí vam fer una petita parada (bueno petita, petita, no! 35 min de parada) per menjar, fer les fotos corresponents i sobretot fer el tradicional traguet de moscatell. A partir d’aquí vam començar a caminar quan feia 3h que havíem sortit de Fontalba amb dos grups. El primer va baixar cap a Núria per una via directa passant pel coll de l’embut i que es va fer una mica llarga, encara que es baixava corrent, es va anar parant fent fotos i parlant amb els que encara pujaven. El segon grup va anar a pujar al Pic del Segre, amb 45 min, tot passant pel Pic petit del Segre i va baixar al coll de Finestrelles per tal d’emprendre el camí cap a Núria. Al cap de 4h 55 min arribàvem pràcticament junts els dos grups a Núria on vam trobar-nos amb la part de l’expedició que s’encarregava de l’assistència tècnica (i gracies a una trucada que es va fer des del cim, perquè si no encara dormirien!! Per deu!!).
Desprès de dinar i fer el cafè vam visitar la típica olla, creu i campana i també l’ermita de Sant Gil. A les quatre de la tarda agafàvem el cremallera fins a Queralbs i desprès de fer un beuret de rigor, vam emprendre la tornada cap a Ponent.

Per acabar nomes dos coses.
Una: espero que el proper any es reincorporin aquells que aquest any han preferit no participar a l’ascensió, ja que, nomes vol una mica de preparació i sobretot mentalització. Això ens permetrà gaudir de la muntanya.
Segon: ASPATARRATE GENARA!!!!!!!!!!

I l’any vinent cap a “le cim de le Canigou”!!!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Els putos amos!!

Tios, no me vau asperar!! Anava a venir, pero me vai adormir i ja havieu fotut el camp!! OStia ja us val eh!! jejeje!

Anònim ha dit...

recomanable al 100% per aquells que no van pujar ni a nuria, ja no diguem fer el cim, però això ja no ho puc dir jo, per cert ja ara toca preparar la cistella!

bueno, però dues hores i mitja les hauria aguantat eh, l'unic que els dos ultims cims van ser molt peluts! i ara ja no us crec amb les hores de caminada, (lo dit+2horetes de rigor)

salut!

... ha dit...

(A les meues ulleres i la meua texana in memoriam)

El partit de meló-rugby (del que en queda testimoni gràfic) quin fart de riure!!!

S'ha de repetir!!!

MOLTES GRÀCIES al XAVI FABREGAT per aguantar-me la rallada en l'últim tram de l'ascenció. Bueno i a tots estava una mica creuada.

Anònim ha dit...

els melons millor per les nits que per les migdiades!



i la targeta de crèdit? ningu ha parlat de la targeta de crèdit?

... ha dit...

La targeta no es va perdre... Era a Bellpuig al caixer!!!

Anònim ha dit...

quina enveja!! L'any que bé vinc fijo!!


Salut!

... ha dit...

I LES ULLERES tampoc!!!! UeEEeee!!!

Anònim ha dit...

I per tots akells k adoreu el bosc i els bolets, doncs si, dir-vos k tambe vam trobar ceps, i pensar k abans de coneixer-los els hi donavem puntades!
S'hauria de començar a fer alguna incursio al bosc!